243. La nena del graó (II)

L’Aina, sobretot, mirava sabates. Era el més senzill de fer per una nena de metre trenta-cinc que seia en un graó de poc més de vint centímetres. Les sabates de la gent que passava li quedaven gairebé a l’alçada dels ulls i eren molt fàcils d’observar. L’Aina havia après a imaginar vides senceres només de…

242. Sobre la nena del graó

Veieu? Doncs he enganxat un conte que vaig començar l’altre dia. És una mena d’historieta llarga o de novel·la curta, encara no ho sé perquè no la tinc acabada. I em va venir de gust d’enganxar-la al text corresponent a ahir. I això és el que he fet i el que faré també eh? Perquè…

241. La nena del graó

L’Aina, de nou anys, passava les hores asseguda a la porta de la botiga on treballava la mare. Era la millor manera d’esperar. L’escola s’acabava a les cinc i la mare no baixava la persiana fins a quarts de nou. Això volia dir tres hores d’espera com a mínim. Seure i observar era molt millor…

240. Un encàrrec (i IV)

M’he estat mirant els temes sobre els quals tenia començats els textos. Ja veieu que les dates corresponen a dies correlatius, com si jo estigués escrivint això en dies diferents. I és mentida. L’única cosa que estic fent ara mateix és mirant de posar ordre al caos que m’ha deixat el noi, aclaparat per la…

239.Un encàrrec (III)

Fem una mica de resum. Primer, i abans de seguir diria que si algú ha agafat el text aquí, doncs que reculi fins al número 236 que és el primer text des que jo he agafat el blog. Més que res perquè no us voldria enganyar i fer creure que sóc qui no sóc. Reculeu…

238. Un encàrrec (II)

Vaja, el text anterior l’he clavat més. Reconec que l’estructura potser no és cap cosa. Però he arribat al nombre de paraules senceres així amb un punt i ha estat bé. Us deia que em va dir l’autor del blog que estava en un punt de bloqueig. Una paraula que agrada molt a la gent…

237. Un encàrrec

Mireu, això de tres-centes seixanta-cinc paraules no sé si ho sabré fer. Ja veieu que l’anterior text l’he acabat així de sobte. M’hi hauré d’anar acostumant. Per sort a mi aquestes coses de no saber què dir no em passen, o sigui que no heu de patir. Ja us he dit que sóc callada i…

236. Una trucada

Em presentaré, sóc na Victòria Prim i Nohet, segurament no em coneixeu. És ben normal. La meva vida és més aviat tranquil·la i són poques les vegades que em relaciono amb altres persones que no siguin jo mateixa. Per dir-ho d’una manera franca i clara, m’agrada la soledat. M’apassiona. Gairebé diria que l’adoro o que…

235. Aixeca’t

Potser va nevar tant que va venir un allau i et va deixar colgat i per això has deixat el blog penjat o alguna cosa així. Quin poc criteri, quina pena, tanta il·lusió que hi havies posat i mira’t ara, sota la neu que no va caure, atrapat per un munt de fulls en blanc….

234. Volen que nevi

Tenen unes ganes que nevi que no les acabo d’entendre. I per això els ho he preguntat directament. De fet, jo també en tinc de ganes de veure-ho tot blanc. I no sé per què. I per això els ho he preguntat, per saber–ne el motius, per veure si em podien donar una resposta convincent….

233. La mala memòria

No me’n recordo de tantes i tantes coses… tinc una memòria absolutament limitada i no ho entenc, perquè se suposa que hauria de tenir un major control del que em passa. A vegades em diuen, te’n recordes quan vas dir això? O saps allò que vam comentar un dia? I jo no puc fer res…

229-232. Velleses

Tenim una amiga, un amor de dona, tot vitalitat, tot força, tot energia. Ens l’estimem i ens encanta. Va ajudar-nos quan érem poc més que uns marrecs que ho teníem tot per conèixer. Va ser la nostra mestra, algú amb ganes d’aprendre dels seus alumnes i amb ganes d’ensenyar tot el que sap. Un suport…