Un amic

Això de fer-ne quaranta no té cap mena d’importància. Com si en féssim cinquanta, o cent. Nosaltres sempre serem els nois de dotze anys que ens intercanviàvem cintes de cassette de rock català per gravar en aparells de doble platina. Va ser allà on vam decidir qui seríem i com ens entendríem al llarg dels…

Un transistor

Vas a la sala d’espera d’un lloc on t’extreuen sang, per tal de ser analitzada i poder comprovar que tot rutlla. Potser estàs nerviós. Però et trobes que hi ha una ràdio. Una ràdio d’antena. A la sala d’espera. Sobre la tauleta que ocupa el racó per separar els dos sofàs de braços. Una ràdio…

Un moment de dubte

Seu a terra. És el primer que veig. I seu amb les cames rectes. En una posició anatòmicament estranya. Seu. Si fos una nena de cinc anys podríem pensar que juga o que ha agafat una rebequeria. I no vol seguir caminant. I s’ha assegut a terra per fer enfadar la mare o al pare….

Una abraçada

Ens vam abraçar. Amb els nostres braços i les nostres mans d’homes fets i drets. Però no ens coneixíem de res. No ens havíem vist mai. No sabíem els nostres noms. I de fet encara no els sabem. No sabem res l’un de l’altre i no crec que, si algun dia arribem a creuar-nos pel…

Forats i salts

D’acord, hi ha un forat. Admetem-ho. Un cràter. Un buit. Un salt. Potser insalvable. Potser definitiu. Hi és. Com un accident que trobes al mig del camí. Com una palada de sorra en ple trajecte d’una formigueta un pèl desorientada. Hi és. I només podem fer una cosa. Admetre que ha aparegut i decidir si…

243. La nena del graó (II)

L’Aina, sobretot, mirava sabates. Era el més senzill de fer per una nena de metre trenta-cinc que seia en un graó de poc més de vint centímetres. Les sabates de la gent que passava li quedaven gairebé a l’alçada dels ulls i eren molt fàcils d’observar. L’Aina havia après a imaginar vides senceres només de…

242. Sobre la nena del graó

Veieu? Doncs he enganxat un conte que vaig començar l’altre dia. És una mena d’historieta llarga o de novel·la curta, encara no ho sé perquè no la tinc acabada. I em va venir de gust d’enganxar-la al text corresponent a ahir. I això és el que he fet i el que faré també eh? Perquè…

241. La nena del graó

L’Aina, de nou anys, passava les hores asseguda a la porta de la botiga on treballava la mare. Era la millor manera d’esperar. L’escola s’acabava a les cinc i la mare no baixava la persiana fins a quarts de nou. Això volia dir tres hores d’espera com a mínim. Seure i observar era molt millor…

240. Un encàrrec (i IV)

M’he estat mirant els temes sobre els quals tenia començats els textos. Ja veieu que les dates corresponen a dies correlatius, com si jo estigués escrivint això en dies diferents. I és mentida. L’única cosa que estic fent ara mateix és mirant de posar ordre al caos que m’ha deixat el noi, aclaparat per la…

239.Un encàrrec (III)

Fem una mica de resum. Primer, i abans de seguir diria que si algú ha agafat el text aquí, doncs que reculi fins al número 236 que és el primer text des que jo he agafat el blog. Més que res perquè no us voldria enganyar i fer creure que sóc qui no sóc. Reculeu…

238. Un encàrrec (II)

Vaja, el text anterior l’he clavat més. Reconec que l’estructura potser no és cap cosa. Però he arribat al nombre de paraules senceres així amb un punt i ha estat bé. Us deia que em va dir l’autor del blog que estava en un punt de bloqueig. Una paraula que agrada molt a la gent…

237. Un encàrrec

Mireu, això de tres-centes seixanta-cinc paraules no sé si ho sabré fer. Ja veieu que l’anterior text l’he acabat així de sobte. M’hi hauré d’anar acostumant. Per sort a mi aquestes coses de no saber què dir no em passen, o sigui que no heu de patir. Ja us he dit que sóc callada i…