82. Demà estrena

Ens tanquem al teatre i no sabem si passa el temps, però tant ens fa. És una feina això està clar, però ens atrapa, i no sabem pas comptar les hores que ens hi hem passat. Ens espera una estrena, el moment de mostrar al públic allò que ens ha fet perdre la son. I…

81. Miracle a la cuina

Ha vingut un senyor a arreglar-nos la nevera. Per fi. Després d’una setmana fent com si fóssim al segle XIX, ha vingut a casa, com si es tractés d’un àngel de la guarda, un operari. Un senyor d’aquells que quan els obres la porta et diu “és per aquí?” I fa com si casa teva…

80. Una postal

Hem rebut una postal. I m’ha fet molta gràcia. Perquè ja no es porta. Perquè és com antic. Perquè podria semblar que avui en dia ja no té cap sentit. Si amb prou feines hi pots escriure res a una postal. Poc més que un tuit. Un instagram amb segell i quatre comentaris. Unes paraules…

79. La taca vermella de la piscina

Qui es va inventar allò de que si et fas pipí a la piscina surt una taca vermella que et persegueix? Qui s’ho va inventar? Perquè és un autèntic geni. Del tot. Tota una generació ens ho vam creure i ho vam integrar tant que mai no ho vam provar. Per moltes ganes que en…

78. So sorry Rio

Felicitats gent de Rio. Ho heu fet molt bé. Felicitats i perdoneu-nos. Perquè com a europeus no hem estat a l’alçada. Perquè no hem fet més que dubtar, que escarnir-vos i que jutjar-vos. Ja sabem que a Brasil hi ha coses millorables. Com a tot arreu. El món és ple de llocs obscurs. De fet…

77. Llegim

Avui no escriuria. Avui llegiria. Tot el dia. Perquè quan penso en tots els llibres que no llegiré mai, em vénen ganes de no escriure ni un sol mot. Hi ha tantes veus, i hem escrit tant que no sé quin sentit té seguir engreixant el gruix de paraules no llegides per tanta i tanta…

76. Els fantàstics Cornelino i Trompetele (i III)

Podeu imaginar que en Tromptele no havia tastat mai uns espaguetis com els que preparà per a ell el bo d’en Cornelino. No només eren boníssims sinó que tenien un gust nou i especial molt diferent al gust habitual d’un espaguetis amb tomàquet. Com deveu sospitar, el dinar entre en Trompetele i en Cornelino fou…

75. El company d’en Trompetele (II)

-Per dinar?- preguntà en Trompetele tot estranyat. -Sí, per dinar. Tu no tens gana? -Encara no. -Doncs quan en tinguis.- deia l’homenet. -Pensava anar a casa meva.- en Trompetele mirava de ser clar, ja que les intencions de l’altre no ho semblaven massa. -Ah, doncs perfecte. Dinarem junts. -Tu i jo? -Doncs clar. En Trompetele…

74. El company d’en Trompetele (I)

Tots coneixeu en Trompetele. És un personatge molt alegre i divertit que vesteix pantalons carbasses, camisa groga i tirants verds. Té un nas molt llarg i sempre riu. Camina tot despenjat, és un autèntic apassionat de la música i per mostrar la seva alegria fa acrobàcies que semblen inversemblants a qualsevol mortal. És molt feliç…

73. Vols anar a la plaça?

Era petit , devia tenir tres o quatre anys. I em feien por les majorettes. Més que por. Terror. No sé si sabeu què són les majorettes. Avui en dia ja no se’n veuen. Són unes noies vestides amb minifaldilla i barret de copa, i una mena de jaqueta curta amb uns botons com de…

72. Fracàs olímpic

Una saltadora russa que es diu Nadezhda Bazhina va fer una salt ahir que li va sortir malament. Va caure de peus i li van posar un zero. Mala sort. Perquè va perdre la possibilitat de medalla – es veu que és molt bona- i perquè no han trigat a aparèixer els titulars que la…

71. She

No puc dormir i he encès la tele, no la miro gairebé mai últimament. Hi fan Notting Hill. Ja l’he vista. Suposo que la deuen fer cada setmana. Ara parlen en alemany. Quan veus una pel·lícula doblada en un altre idioma te n’adones de l’absurditat del doblatge. Però m’és igual. Ja sé què diuen. De…